Diari amorós d'Anaïs Nin
«L'amor mai no mor de mort natural. Mor perquè no sabem com omplir la seva font. Es mor de ceguesa i errors i traïcions. Es mor de malalties i ferides; es mor de cansament, de pansiment, de deslluïment».
«Oh, Déu, no conec un moment d'alegria més gran que el de córrer a un nou amor, cap èxtasi com el de l' amor nou».
«Només quan un s'allibera de l'ego, comença a estimar».
Anaïs Nin (1903-1977)
Essent una nena de tres anys, Anaïs posava nua per al seu pare que, tancada al bany, la fotografiava. Més tard, la petita Anaïs va sobreviure a una malaltia que la va deixar escanyolida i pelada com un pollet; el seu pare deixà de contemplar-la. Un desconsol encara més gran va sofrir quan el pare va abandonar-los. Aquest disgust ferotge la va dur a iniciar un diari que no deixaria fins a la seva mort. Amb lletra densa, omple seixanta-sis anys de confessions.
He acabat la lectura d'Incesto i Fuego, dos diaris sense esporgar publicats per Siruela, inèdits fins el 1992. Una dona avançada per a la seva època; àdhuc ara, seria una dona sublim. Ni la religió, ni la moral de l'època, ni la mirada masculina van reprimir-la en la seva recerca vers l'home absolut. L'escriptura és un reflex de la seva intricada vida on ens explica, sense exageracions i sense tabús, amb un llenguatge espontani i subtil alhora els seus amors i les seves vivències. Les qüestions existencials són tan actuals que ens hi trobem emmirallades.
Anaïs Nin ens exposa els seus secrets al diari, però segueix tan misteriosa..., lectura ineludible per a qui busca l'expressió de la seva consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada