Puc escriure amb realisme sobre els escriptors novells perquè me'n considero una. Començo a escriure, vull entrenar-me, experimentar, per on començar?
La recepta és: llegir, llegir, llegir..., i també: escriure, escriure, escriure... Als nostres dies, no cal malbaratar fulls de paper per practicar. Iniciar-me amb els clàssics? Cervantes, Dant, Petrarca, Sèneca..., els suportaré, tindré la paciència de gaudir llegint aquests autors?
Frueixo amb els autors moderns, no sempre contemporanis, els meus verdaders mentors, els preferits. Les seves frases són excepcionals, engrescadores. Quantes exigències!
Els escriptors desapareguts ens ho han dit tot amb elegància i fluïdesa; ens fan pensar que està tot escrit. Però, no, les dones del segle XXI tenim molts fulls per omplir. Som més lliures que les nostres predecessores i podem plasmar la mateixa sensibilitat i sensualitat.
Sento gelosia dels morts; no pel seu físic, sinó pels escrits que els han inmortalitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada